Les conseqüències derivades de la crisi sanitària de la Covid-19 no es podran quantificar en la seva totalitat fins a l’estiu o si més no, un cop que hagin finalitzat totes les fases de la desescalada. La realitat més immediata mostra un clar deteriorament en les expectatives de creixement de l’economia que, d’acord amb l’actualització del Banc d’Espanya feta aquest maig, el PIB caurà entre el 9,5% i el12,4% aquest 2020.
Les previsions tant de particulars com d’empreses i autònoms són incertes, a l’espera de veure l’efectivitat de la reactivació de l’activitat econòmica i de la totalitat d’ajudes públiques que s’hi acabin destinant. Lloguers, hipoteques i demés despeses periòdiques de particulars i empreses han de trobar resposta efectiva de manera urgent. En aquest sentit, per responsabilitat amb la ciutadania i mirar d’evitar impagaments i desnonaments, el Govern central ha destinat uns fons específics de prop de 700 M€ en forma de préstecs ICO avalats i subvencionats amb interès al 0% (BOE, 01.05.2020) per cobrir de manera directa el pagament del lloguer i/o per a la cancel·lació de microcrèdits sol·licitats arran dels perjudicis econòmics ocasionats pel coronavirus. Aquests ajuts ofereixen un marge còmode de retorn en 6 anys, ampliables a 10. Aconseguir que aquesta situació sigui temporal, preservant l’ocupació i l’activitat empresarial és essencial per mantenir el consum i l’equilibri del sistema.
Per la seva part, la Generalitat, a través de la Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori, ha anunciat també una línia pròpia d’ajuts al lloguer per valor de 14,5 M€, disponibles des del 15 de maig. La quantitat de l’ajut es determinarà en funció de la demarcació on estigui l’habitatge, per un màxim de 6 mensualitats i és compatible amb altres ajuts sempre i quan no es superi la renda establerta en el contracte de lloguer que es tingui. “És molt positiu que, en una situació tan complexa com la que estan vivint moltes persones amb importants pèrdues d’ingressos, l’administració pública posi a disposició aquest tipus de subvencions. A banda del fet i la intenció, és necessari una vegada més que els tràmits de sol·licitud i l’efectuació de les transferències siguin ràpides per donar oxigen a les finances particulars”, destaca Àlex Vázquez, director d’Administració de Lloguers de FORCADELL.
“Essent una iniciativa pública positiva i d’ajuda, és també de responsabilitat fer-ne ús, sempre que es compleixin els requisits, i contribuir a que l’engranatge que fa circular la liquiditat no s’aturi. En alguns casos els llogaters estan proposant posposar els pagaments o negociar directament amb la propietat una solució temporal -i que en alguns casos sí que es duu a terme un cop analitzat el risc de cada cas-, en lloc de sol·licitar aquests ajuts que, tot i que són a interès 0%, s’han de retornar a l’Estat,” afegeix Vázquez. Encara és aviat per saber el volum de sol·licituds i concessions d’aquestes subvencions però “és molt provable que l´índex de morositat pugui veure’s incrementat per impagaments o retorn de rebuts”, finalitza Alex Vázquez.
D’altra banda, en el cas del teixit empresarial (autònoms, emprenedors i empreses) l’Estat també ha obert unes línies de crèdit ICO específiques per poder dur a terme la seva activitat habitual, realitzar inversions o fer front a la falta de liquiditat i/o despeses. En aquest cas, el tipus d’interès pot ser fix o variable i es tindrà en compte el marge que estableixi el banc a través del qual es faci la sol·licitud segons el termini d’amortització acordat. Els préstecs concedits tindran un import màxim de 12,5 M€ a retornar fins a un màxim de 20 anys, amb possibilitat de carència de 3 anys.
Per completar les ajudes des d’un estadi encara més elevat, a nivell europeu, també serà clau l’acord que finalment acabin materialitzant els països membres de la Unió per a recuperar l’economia del vell continent. Recentment França i Alemanys han proposat la creació d’un fons de recuperació de 500 M€ a repartir entre els sectors i zones més afectades per la Covid-19. La proposta planteja que siguin transferències i no crèdits a retornar, és a dir que seria la pròpia Unió qui assumiria la despesa repercutint a cada país la part proporcional d’acord amb la seva contribució.
Anterior