04/12/17

Les 4 claus per entendre la nova normativa d’accessibilitat als edificis per persones amb discapacitat

Comença el compte enrere per adaptar les zones comunes dels edificis per a permetre l’accessibilitat de les persones amb discapacitat. Els edificis d’habitatges tenien fins el 4 de desembre de 2018 per realitzar les reformes necessàries a fi de disposar d’itineraris accessibles als seus portals i escales. Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el 3 de desembre, Espanya es proposa posar-se al dia pel que fa al compliment de les condicions bàsiques d’accessibilitat.

Amb l’objectiu de facilitar la lliure mobilitat de totes les persones, el Reial Decret Legislatiu 1/2013, pel qual s'aprova la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social estableix que els edificis de propietat horitzontal han d’adaptar els seus immobles i garantir que tots els veïns i totes les persones hi tinguin accés en les mateixes condicions; i el termini per fer-ho acaba de vèncer. No obstant això, “a Espanya el 77% dels edificis no han eliminat les barreres arquitectòniques. Això suposa que només el 23% són accessibles –gairebé 2,3 milions-. I d’aquest percentatge, només el 2% compta amb un accés des del carrer al portal que compleixi els criteris d’accessibilitat universal, uns 196.295 immobles”, explica Salvador Díez, president del Consell General de Col·legis d’Administradors d’Espanya (CGCAFE), a la redacció d’El País.

“Espanya fins ara no havia fet els deures pel que fa a l’accessibilitat arquitectònica. Fins fa poc, només els edificis d’habitatges on vivien persones amb discapacitat estaven adaptats”, afirma Bàrbara Veciana, arquitecta de l’Oficina Tècnica Immobiliària de Forcadell. “No obstant aixó, és obligació de tots eliminar les barreres arquitectòniques i facilitar la lliure mobilitat de totes les persones”.

 

Des de l’Oficina Tècnica de Forcadell (FORVI) ens donen les claus per entendre la nova normativa d’accessibilitat a les persones amb discapacitat:

Què són les barreres arquitectòniques?

Les anomenades barreres arquitectòniques limiten l’activitat de les persones amb mobilitat reduïda. Sovint és qüestió d’uns pocs esglaons. Tot espai tancat comporta la necessitat d’observar que els elements arquitectònics estiguin lliures d’obstacles per a les persones amb mobilitat reduïda. L’adequació arquitectònica és el mitjà per suprimir aquestes barreres i assolir l’exercici dels drets en igualtat d’oportunitats.

Què ha de fer el meu edifici per garantir l’accessibilitat a les zones comunes?

Per estar al dia pel que fa a l’accessibilitat universal qualsevol edifici ha de complir amb el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), que és el marc normatiu que estableix els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat establerts per la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE). Per fer-ho és necessari recórrer a un professional tècnic.

“El professional s’encarregarà de realitzar un estudi per condicionar la finca i fer-la accessible i practicable”, detalla Judith Puerto, arquitecta de FORVI. “La nostra feina consisteix a assessorar el propietari o conjunt de propietaris sobre les diferents possibilitats que té la seva finca per suprimir les barreres arquitectòniques. En funció de la zona a adaptar, les accions a posar en marxa seran totalment diferents.”

Què passa si el meu edifici no compleix amb la normativa mínima d’accessibilitat?

Les comunitats de propietaris han tingut fins a 4 anys per substituir les escales del portal per rampes, ascensors o altres dispositius mecànics i arquitectònics que facilitin la mobilitat universal per les zones comunes de l’edifici. Amb la nova normativa, a partir del 4 de desembre de 2018, si l’edifici no passa la revisió de la Inspecció Tècnica d’Edificacions (ITE) el propietari o la comunitat de propietaris poden arribar a rebre sancions que van des del 301€ fins al milió d’euros.

I si el cost és molt elevat?

Depenent de les condicions de la finca, “si el cost per la realització de les obres excedeix les 12 mensualitats ordinàries de despeses comuns de l’edifici, l’Ajuntament permet que no es compleixin tots els requisits de la normativa i simplement es millori notablement l’accessibilitat d’aquest”, explica Bàrbara Veciana.

A més, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona estableix un programa d’ajudes econòmiques dirigides a comunitats de propietaris i propietaris d’edificis d’ús residencial per a la rehabilitació d’elements comuns i habitatges, amb l’objectiu de fomentar la rehabilitació del parc existent d’edificis d’habitatges de Barcelona. El programa recull com actuacions prioritàries tant les reformes de rehabilitació energètica com les d’accessibilitat.

;