08/03/19

Una mirada femenina sobre el món laboral amb dues generacions de FORCADELL

Parlem amb la senyora Forcadell (CF), membre del Consell d’Administració de FORCADELL i la seva filla Mireia Vila (MV), actual Gerent i membre del Consell d’Administració de  FORCADELL, dues generacions de dones -concretament la segona i tercera generació de l’Empresa- que han format i formen part respectivament de la direcció de la consultora immobiliària FORCADELL.

L’Organització de les Nacions Unides va declarar el 8 de març el Dia Internacional de la Dona arran d’un incendi que hi va haver a una fàbrica de camises a Nova York l’any 1910 on van morir 146 persones: 123 dones i 23 homes. Aquest incendi va marcar l’inici de la lluita pels drets de la dona. 


Com ha canviat, per sort, el paper de la dona a la societat i en el món laboral des de llavors. Senyora Carme, podria fer una mirada enrere al món laboral?

CF: Fent una mirada enrere, pensant en la meva trajectòria, tinc molt a agrair els meus pares. La meva mare era una activista militant, ella va ser qui em va obrir el camí. Era una defensora dels drets i del paper de la dona. I a mi, sincerament, m’ho va posar molt fàcil: amb 21 anys em vaig treure el títol d’administradora de finques i vaig començar a treballar. També penso que gràcies a ella, i també al meu pare, aquesta era una empresa avançada a la seva època on la dona tenia un paper important. Parlo dels anys seixanta. És un fet destacable perquè no perdem de vista que encara avui dia, l’any 2019, es tracta d’un sector “molt masculí”. Tot i que s’ha de dir que, fent una mirada més crítica, també teníem les nostres limitacions, de les quals potser abans no érem conscients. En aquell temps era impensable, per exemple, que una dona vingués a treballar en pantalons. Era un altre concepte, una altra època. 

Mireia, i una mirada a l’actualitat? 

MV: Fem una mirada a l’actualitat, i concretament a la nostra Empresa: crec que és profundament necessari en el món laboral la diversitat. La diversitat, tant a nivell cultural com de gènere i d’edat són valors claus i enriquidors en una empresa. I així ho creiem a FORCADELL. De fet, sense buscar ni forçar la paritat, ens hem adonat que tenim un equip de Consell Directiu totalment paritari. I per a mi és molt important aquest fet perquè penso que avui dia la dona no té tantes dificultats per trobar feina, el handicap principal és que, a moltes empreses, està exclosa dels àmbits de decisió, d’aquelles posicions que impliquen lideratge. I n’estic orgullosa perquè aquí a Forcadell, això seria impensable.
 
Què en penseu d’aquells equips liderats per dones?

MV: De fet jo no crec que un estil directiu vingui donat pel gènere. Ve donat per la persona. Per a mi cada persona té un estil de dirigir i de liderar. L’estructura ideal per una empresa és aquella que s’enriqueix de la complementació i cohesió dels dos gèneres. No m’agradaria tampoc una empresa liderada només per dones, em faltaria la part masculina. Les persones que lideren els diferents equips de Forcadell, hi són, en aquestes posicions, per la seva vàlua i capacitats, mai pel seu gènere. 
 
Segons un estudi publicat aquesta setmana per l’Observatori Social de La Caixa, les dones tenen un 30% menys de probabilitats que els homes de ser contractades...

CF: És una discriminació ilògica i incomprensible. A més, un altre fet que m’ha sorprès de l’estudi és que el perfil preferit ha estat el d’homes amb fills, descartant també els que no en tenien. Em sobta que les empreses vegin a un home amb fills com a una persona responsable i implicada, però no vegin el mateix en el cas de la dona. 

MV: Crec que per assolir la conciliació familiar s’ha de fer un canvi de mentalitat transversal. Que tant l’empresa com els treballadors, homes i dones, apostin de manera igualitària per la conciliació familiar, pot ajudar a evitar aquestes discriminacions. Si els homes agafessin més reduccions de jornada o baixes per paternitat potser aquesta injustícia no la continuarien patint només les dones. 

Diuen que una dona empoderada és aquella que es troba a primera línia, sigui en l’àmbit social, polític i laboral. És una dona que es troba en àmbits de decisió per la seva vàlua, capacitat o formació i que, potser sense saber-ho, està servint de referent per altres dones. 

CF: Jo em sento una dona empoderada, vaig compaginar una feina que implicava dedicació i esforç amb la meva família i vida social. Sortia a les 18h de la feina, anava a buscar a les meves filles a les activitats extraescolars, i tinc la sort de dir, que del meu grup d’amigues, totes també van estudiar i van també compaginar bones feines amb una vida plena familiar i socialment. Però entenc que això no passava a tots els entorns. Nosaltres havíem estudiat al Liceu Francès i anàvem a classes mixtes, que per aquells temps encara estava poc vist. Així que torno a dir, que en gran part va ser gràcies a la mentalitat avançada dels meus pares. 

MV: Exacte, sens dubte les dones, noies i nenes d’avui dia, a més d’exemples i referents, necessiten que tant en l’àmbit de l’educació com en el familiar s’esperi d’elles un futur professional ambiciós. Encara es mantenen certs estereotips a la societat, per exemple, on s’espera dels nens que siguin enginyers, metges i empresaris i d’elles que siguin maques, princeses i, com a molt, administradores o farmacèutiques.

CF: Tot i així he de dir que el recorregut que s’ha fet envers aquesta lluita també l’hem de valorar. S’ha fet molt, i podem estar orgulloses, però no abaixem la guàrdia, encara queda molt per fer. 

MV: Totalment d’acord, és un canvi cultural que hem d’anar fent tots i totes. A casa, al carrer, a la família, amb els amics i com avui estem veient, al món laboral. 

Contacte de Comunicació

 
FORCADELL utilitza cookies tècniques, de personalització, anàlisi i publicitàries, pròpies i de tercers, que tracten dades de connexió i/o del dispositiu, així com hàbits de navegació per a facilitar-li la navegació, analitzar estadístiques de l'ús de la web i personalitzar publicitat.

;