Llei d’habitatge sense consens del sector

Ja està publicada la Llei de l’Habitatge al BOE. Una part del seu articulat és d’aplicació des d’avui mateix i unes altres ho seran a partir del moment que el MITMA publiqui quines són les àrees de ‘mercat tens’, segons la sol·licitud de les diverses administracions competents. Aquestes darreres mesures no s’aplicaran a tot el territori ja que dependrà en molts casos del partit polític que governi a cadascuna d’elles.

És una llei que neix sense el consens del sector: Administradors, API’s, constructors, promotors i associacions de propietaris, però com en d’altres ocasions, l’acceptem i l’aplicarem de manera rigorosa tal i com hem fet anteriorment amb altres normatives.

Un dels punts més polèmics de la llei és la limitació dels preus de lloguer, que afecta a qualsevol tipus de propietari. Sobretot i, en major mesura, perjudica al gran tenidor, que és qui té més de 10 pisos i que, en alguns casos, aquest límit es pot rebaixar a 5 o més habitatges. Per fer el còmput del número d’habitatges es té en compte qualsevol habitatge: domicili habitual, segona residencia, un pis que un fill fa ús...

A Catalunya no fa gaire però en d’altres països europeus i als EUA ja s’han aplicat mesures de limitació de rendes i els resultats han sigut molt semblants i perjudicials: pujada de preus, disminució d’oferta, mínima inversió en la rehabilitació d’habitatges, procés de selecció d’arrendataris molt rigorós, mercat negre... A la nova llei no hi ha una sola mesura orientada a crear nova oferta d’habitatge de lloguer. Aquest és el veritable problema: la falta de producte al mercat.

A simple vista pot semblar que és una mesura que beneficia al llogater, però en breu es veurà que no és així. Trobar un pis de lloguer serà molt difícil i només accediran aquelles persones que tinguin un elevat nivell d’ingressos, quedant-se al marge els més necessitats. El filtre que faran els propietaris serà molt exigent. Amb la nova llei els processos de desnonament s’allargaran i el propietari haurà d’estar molt segur de la solvència i les garanties aportades per l’arrendatari.

Està molt bé donar protecció, informació i transparència al consumidor a l'hora de llogar un habitatge. De cara al propietari és necessari garantir-li protecció jurídica i no canviar les regles del joc cada dos per tres, ja que genera desconfiança, no incentiva la inversió i fa que molts propietaris venguin i decideixin invertir en altres mercats.