09/03/23

Gènere i treball: La presència de les dones als espais privats i públics

Amb motiu de la setmana de la dona, com a cloenda de les publicacions fetes fora de l’àmbit estrictament immobiliari, compartim un extracte del TFG de la Cristina Gimeno, de l’Assessoria Jurídica de FORCADELL, sobre gènere i treball focalitzat en les dones. Hi analitza els factors que han condicionat el paper de la dona fins a dia d’avui en els diferents rols que desenvolupa.  

L’economia s’assimila al mercat, i el treball a l’ocupació que té lloc en aquest mercat, el qual es configura a partir d’un hipotètic subjecte independent, sense necessitats biològiques ni afectives, i amb uns horaris i unes condicions que demanen una dedicació exclusiva. En aquest context, les dones, a més d’ocupar-se gairebé de la totalitat de la feina de la llar, no assalariada, no valorada i, fins i tot, invisibilitzada també participen, per voluntat o per necessitat, en un mercat laboral que, concebut així, les discrimina greument: contractacions temporals, a temps parcial, salaris pitjors, més presencia en l’economia submergida, ocupació en sector professionals feminitzats i poc valorats, obstacles per ocupar càrrecs de responsabilitat, etc. Entre d’altres factors que podríem analitzar, moltes dades mostren com l’edat reproductiva de les dones i la presència de persones dependents a la família tenen una relació directa amb aquestes condicions. La participació activa en el mercat de treball de les dones, és una condició necessària per a desenvolupar el procés de democratització i està estretament vinculat al model de societat i del estat de benestar de cada  país.

Així doncs aquest model familiar tradicional és, en realitat, un model de doble presència de les dones en l’espai privat i en l’espai públic, a la llar i al mercat, que fa que suportin una sobrecàrrega de tasques i de responsabilitats que té conseqüències greus per al seu desenvolupament professional i personal, per a la seva autonomia econòmica i, fins i tot el més greu, per a la seva salut. Però, a més, l’absència, la presència intermitent i la subocupació de les dones en el mercat i en l’economia suposen no solament una situació de desigualtat i d’injustícia social, sinó també una pèrdua de talent per a la productivitat i la competitivitat de les empreses que resulta insostenible en un moment com l’actual.

A partir dels anys 90 del segle passat, amb els canvis socials i del creixement econòmic sostingut les dinàmiques de l’ocupació femenina es van anar transformant. El canvi més significatiu té a veure amb una permanència de les dones al mercat de treball més continuada i diversificada. Aquesta transformació està relacionada amb el trencament del model tradicional de dona dependent, tant econòmicament com social i, sobretot amb un nivell de formació alt i una major empenta empresarial femenina. 

Actualment, un nombre sense precedents de dones tenen estudis d’educació superior, per l’any 2019 52,57% (INE) i accedeixen a lloc de presa de decisió, a tall d’exemple en els òrgans de direcció de les empreses de l’Ibex 35 un 16% l’any 2019 (EIGE). Certament avui dia les dones intervenen en tot els àmbits econòmics i tenen cada vegada més oportunitats de treball. Sens dubte, els esforços i les millores aconseguides per les dones en l’àmbit laboral han comportat un augment de la seva qualitat de vida i, especialment, de les seves quotes de llibertat. Tot i això encara persisteixen desigualtats per raó de gènere, algunes de les quals s’han vist agreujades per la crisi econòmica actual. En aquest sentit, la crisi té un impacte diferencial per gènere que no es visibilitza; es posa l’èmfasi públic i polític en la davallada de l’ocupació masculina, mentre que s’oculten els efectes greus que aquesta situació està tenint en les dones. Així, s’invisibilitza que les dones suporten més atur de llarga durada i que la protecció per elles és menor; la contractació temporal i a temps parcial genera menys drets de cotitzacions, no solament per a l’atur sinó també per a la prestació de jubilació. 

L’economia feminista ha analitzat el gènere en les crisis econòmiques (Benería y Feldman 1992, Elson 1995 i 2010) i els estudis van demostrar com afecten de manera diferent a ambdós sexes les crisis econòmiques i que es a través de les polítiques d’igualtat on s’ha de posar fre a aquestes divergències a fi que no es generi més desigualtat. Segons l’article “La desigualdad de genero en las crisis económicas” (Gálvez; Rodríguez, 2013) les seves autores analitzen des de l’economia feminista les crisis econòmiques dels últims cent anys fan palès de tres patrons a seguir a fi de sortir de la crisi amb més igualtat. El primer és que es surt d’una crisi amb l’augment del treball de les dones, seguidament es constata que l’atur masculí te una capacitat de recuperació més ràpida que el femení i per últim la sortida de la crisi comporta un pas enrere en els processos d’igualtat (regulació, polítiques d’igualtat) ja aconseguits en d’altres èpoques.

Una de les barreres de gènere que es troben les dones és l’anomenat  “sostre de vidre” el terme original “ glass ceiling barriers va aparèixer per primera vegada als Estats Units a l’any 1986, en un article al diari Wall Street Journal, on descrivia les barreres invisibles que es troben les dones amb altes qualificacions en la seva formació, quan intentaven accedir a nivells jeràrquics mes alts i topaven amb un sostre de vidre. Fet que es produeixen en una etapa professional on es molt difícil d’accedir i desenvolupar la carrera professional. 

Un altre obstacle que es troben les dones és l’anomenat “ terra enganxifós”. Amb aquesta metàfora es fa ressò de les dificultats que les carregues domèstiques, associades culturalment a les dones, impedeixen el seu desenvolupament en les mateixes  condicions laborals que els homes.  Un estudi realitzat per Cano, el 2014 sota el títol “Mares sobrecarregades: factors que causen més dedicació de les mares al treball domèstic” va analitzar 1.926 famílies, amb els dos progenitors i almenys un fill, i es va analitzar la relació entre les característiques familiars i les seves càrregues domèstiques. La investigació va demostrar per una banda que hi havia una relació estreta entre els recursos relatius i la disponibilitat del temps de la mare a les tasques de la llar i la ideologia dels rols de gènere.

D’altra banda, a les llars on els homes eren col·laboratius, no es reduïa la jornada domèstica de les dones, per contra augmentava la probabilitat d’una dedicació més gran de les mares, fet que s’associava a que les tasques domèstiques responen a una estratègia parental comuna basada en la inversió de temps a la llar i en les relacions intergeneracionals.

El teletreball té més rellevància en les altes jerarquies com poden ser els professionals i tècnics, els directius i els comandaments intermedis, en general està més relacionat  amb el treball d’alta qualificació, fet que a curt termini pot tenir conseqüències que agreugin les desigualtats socials entre treballadors qualificats i treballadors/es que les seves feines siguin més manuals o bé que la naturalesa del treball no ho permeti  i no tinguin possibilitat de teletreballar.

Gimeno Joan, Cristina. ‘El teletreball des de la perspectiva de gènere’. Barcelona. Universitat Oberta de Catalunya. Treball Final de Grau en Relacions laborals i ocupació. Any 2021. Pàgines 11, 12 i 13.

Contacte de Comunicació

 
FORCADELL utilitza cookies tècniques, de personalització, anàlisi i publicitàries, pròpies i de tercers, que tracten dades de connexió i/o del dispositiu, així com hàbits de navegació per a facilitar-li la navegació, analitzar estadístiques de l'ús de la web i personalitzar publicitat.

;