Arran de la sentència del TSJC que anul·la la taxa de pisos buits aprovada per l'Ajuntament de Barcelona, entrevistem a l’Alex Vázquez, director del departament de Lloguers de l'Àrea Residencial de Forcadell, per conèixer de prop els motius i personatges que conformen l'escenari de pisos desocupats a Barcelona.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la taxa per a pisos buits que l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el passat mes de setembre per gravar aquells habitatges que portin desocupats més de dos anys de forma injustificada. La sentència considera que el consistori d'Ada Colau es va excedir en les seves competències. Segons estableix l'Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, aquesta competència correspon a la Generalitat; els ajuntaments només poden aplicar taxes sobre habitatges públics i de protecció oficial. L'Ajuntament de Barcelona argumenta que, en una situació d'emergència d'habitatges, tenir pisos buits és una anomalia que no pensen permetre.
Parlem amb l’Alex Vázquez, director del departament de Lloguers de l'Àrea Residencial de Forcadell per conèixer de prop els motius i personatges que conformen l'escenari de pisos buits a Barcelona.
"El consistori veu en els grans tenidors l'oportunitat idònia per equilibrar la balança, i és per això que els hi demana que col·laborin rebaixant o cedint el seu immoble"
Creu vostè que hi ha un excés de pisos buits a Barcelona?
Al contrari. Barcelona té un estoc residencial mínim. El problema ve perquè no s'han promogut més activament polítiques d'habitatge social en els últims anys. Realment, si hi hagués pisos d'habitatge social a Barcelona, no s'estaria parlant de prendre aquest tipus de mesures.
Faciliti'ns una sinopsi de la situació
De tots aquests anys en els quals gairebé no s'ha construït habitatge social, aquí a Barcelona i a tota Espanya en general, s'intenta donar resposta a la situació amb pisos ja construïts. El consistori veu en els grans tenidors -els qui tenen encara promocions i edificis desocupats- l'oportunitat idònia per equilibrar la balança, i és per això que els hi demana que col·laborin rebaixant o cedint el seu immoble.
A qui anava dirigida la taxa de desocupació?
Aquesta mesura del consistori estava enfocada principalment als grans tenidors; no buscava penalitzar als particulars. Els grans propietaris d'Espanya disposen d'un gran volum d'habitatges, entre els més importants es troba CaixaBank, amb 38.000 pisos. Li segueixen Lazora (11.500), Blackstone (10.500) i Banco Santander (8.000), que va ser un dels bancs que va rebre el passat mes de novembre una penalització econòmica per aquesta causa.
Però a la banca l'han ajudat molt…
Sí, és veritat. Però si es pacten unes ajudes amb unes condicions determinades, després no es pot imposar una penalització per això.
Cal tenir en compte també que si aquests pisos no han estat encara llogats és perquè els grans tenidors no ho han volgut fer, perquè a Barcelona si es posa un pis en lloguer, s’arrenda sense problema. Per tant, l'objectiu és la seva venda per tal de despalanquejar els seus actius immobiliaris.
Creu vostè que s'ha de penalitzar la desocupació?
Encara que és important diferenciar el gran tenidor del propietari particular, no hauria de penalitzar-se en cap dels casos. Cal tenir en compte a més el dret a la propietat: la persona que té un pis pot fer amb la seva propietat el que ell consideri perquè ho ha obtingut de manera legítima. Un propietari d'un pis que està al corrent de tots els pagaments és lliure de decidir si vol comercialitzar el seu immoble o no.
"Hi ha molt propietari que no lloga el seu pis, no perquè no vulgui, sinó perquè potser ha tingut una mala experiència i no vol tornar a assumir aquests riscos"
Quant temps de mitjana està buit un pis a Barcelona entre lloguer i lloguer?
Avui dia un pis, entre un lloguer i un altre, està buit com a molt un mes. A Barcelona des que un inquilí deixa el seu habitatge, el propietari reforma el pis de nou i es troba al nou arrendatari ha passat menys d'un mes. Com hi ha molta demanda no hi ha cap problema per llogar pisos a Barcelona.
Promoure polítiques que protegeixin als propietaris facilitaria que molts d'ells posessin els seus pisos al mercat de lloguer.
Exacte, parlem de solucions…
A nivell global, la manera que hi hagi més producte al mercat és donar més seguretat jurídica als propietaris. El lloguer comporta una part d'incertesa. No es pot obligar al propietari a posar el seu pis en lloguer si pot trobar-se desprotegit davant impagaments i deutes; als quals se li afegeixen les despeses per a la contractació de defensa jurídica en el cas que sigui necessari desallotjar el pis. Si bé es poden contractar pòlisses de garantia de lloguer, això segueixen sent diners que posa el propietari de la seva part.
La legislació actual proporciona una gran seguretat fiscal al propietari, però a nivell jurídic aquesta hauria de contemplar millores que protegeixin més i millor a l'arrendador. Perquè hi ha molt propietari que no lloga el seu pis, no perquè no vulgui, sinó perquè potser ha tingut una mala experiència i no vol tornar a assumir aquests riscos.
Elena Busquets
Anterior