La ciutat de Barcelona se situa en les últimes posicions a nivell europeu en termes de compromís amb el medi ambient, especialment pel que fa als espais verds. Així ho expressen les dades obtingudes per la consultora internacional Arcadis, que ha elaborat un estudi on analitza i valora el nivell de compromís amb el medi ambient de les principals ciutats europees i mundials. D’aquest estudi s’ha extret una classificació dels 30 municipis d’Europa que han adoptat un major compromís mediambiental. Aquest rànquing se centra en els següents aspectes:
Riscos mediambientals
Energia
Espais verds
Pol·lució de l’aire
Emissions de gasos d’efecte hivernacle
Gestió de residus
Aigua potable i sanejament
Segons les dades obtingudes en aquest rànquing, Barcelona quedaria fora del ‘Top 10’, en concret a la 13a posició. Quedaria per darrere de Zuric, que es corona com la ciutat més compromesa amb el medi ambient, seguida d’Estocolm, Gènova i Viena. Per altra banda, ens situem per davant d’importants capitals europees com París, Brussel·les o Moscou, considerada per Arcadis la ciutat menys compromesa amb el medi ambient a Europa.
A la classificació d’Arcadis hi destaca una preocupant desigualtat pel que fa als espais verds de Barcelona en comparació amb la resta d’indicadors, el 3r més baix d’entre les ciutats europees, només per davant d’Atenes i Istanbul. Una dada alarmant que reflecteix l’escassetat d’espais verds que, més enllà d’oportunitats d’esbarjo pels ciutadans, suposarien importants pulmons per una ciutat amb preocupants nivells de pol·lució.
Espais verds: una assignatura pendent
En l’actualitat, Barcelona compta amb 2784 hectàrees d’espais verds, aproximadament un 17% del seu territori. Això suposa 17,71 m2 per habitant, però només si comptem la serra de Collserola (1698 d’aquestes 2784 hectàrees), la qual difícilment es podria considerar zona urbana –tot i que l’Ajuntament de Barcelona si la comptabilitza com a tal-. Si realitzem el càlcul fixant-nos només en els espais verds ubicats a l’interior de la ciutat, la xifra descendeix fins a 6,57 m2 per habitant, una dada poc tranquil·litzadora si tenim en compte que el mínim recomanat per la OMS i la Unió Europea és de 15 m2.
Els espais verds de la ciutat es distribueixen, a grans trets, de la següent manera:
El Parc Natural de la Serra de Collserola (1.698 ha a Barcelona, més de 8.000 ha en total), el riu Llobregat, el riu Besòs i el mar, en els límits del terme municipal.
El pla de Barcelona, majoritàriament ocupat per la trama urbana (235.000 arbres).
Els parcs i jardins públics (82) i la resta d’espais verds urbans (1.102 ha en total).
Pel que fa als districtes, l’Eixample s’emporta la pitjor nota amb només 1,9 m2 de zones verdes per habitant, gairebé 10 vegades menys del recomanat per la OMS. Un districte sense pràcticament cap parc o plaça que faci de pulmó pels seus veïns i veïnes. Davant d’aquesta situació l’Ajuntament ha optat per treballar en l’obertura de diferents patis interiors de l’Eixample, donada la impossibilitat de construir nous parcs o jardins.
A l’extrem contrari hi trobem el districte de Sants-Montjuïc, que compta al seu territori amb les hectàrees verdes de la muntanya de Montjuïc, un important pulmó de Barcelona i una de les principals àrees d’esbarjo de la ciutat. Si optem per ometre Collserola, aquest seria l’únic districte que supera les indicacions de l’OMS, amb 16,48 m2 per habitant.
Nous pulmons verds per Barcelona
Recentment, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que la ciutat comptarà el 2019 amb cinc nous parcs urbans, que sumaran un total de 44 hectàrees de zona verda. L’objectiu final és que Barcelona compti amb un total de 165 noves hectàrees l’any 2030, sumant així un metre quadrat d’espai natural per habitant actual de la ciutat. Els nous parcs projectats són: el Mas Ravetllat al Guinardó, el parc central de la Marina del Prat Vermell, el parc de les Casernes de Sant Andreu, el parc Canòpia de Glòries i el parc de la Colònia Castells a les Corts. A aquests cinc nous parcs se li sumaran tres jardins, deu places verdes i deu interiors d’illes de l’Eixample.
A aquests projectes s’han de sumar les noves campanyes per potenciar les noves formes de verd urbà, especialment les cobertes verdes, és a dir, l’aprofitament de cobertes d’edificis, terrasses i balcons com a espais pel creixement de vegetació i horts urbans.
Anterior