Tot i que en una primera instància sembli que la principal diferència entre el contracte de lloguer habitual i el de temporada sigui la durada d’aquests, la realitat és que la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) els classifica i regula de manera diferent atenent a l’ús que es dóna a l’immoble. A diferència del contracte de lloguer d’un habitatge, que fa referència a la residència habitual d’un llogater, el contracte de temporada està destinat a cobrir unes necessitats puntuals, que normalment venen donades per motius laborals o vacacionals de caràcter temporal.
La Llei d’Arrendaments Urbans només regula dos tipus de contracte:
Contracte d’arrendament d’un habitatge
Contracte per a ús diferent de l’habitatge
La diferència de cadascun d’aquests contractes es detalla als articles 2 i 3 de la LAU:
El contracte de temporada està, per tant, considerat com un “ús diferent del de l’habitatge” tot i que es tracti d’un immoble residencial. Per a formalitzar un lloguer de temporada és necessari que l’ocupació de l’arrendatari sigui per un període de temps determinat i no s’estableixi com a residència habitual. Segons Àlex Vázquez, director del Departament d’Administració de Lloguers, “és fonamental, per tant, poder justificar la temporalitat de l’arrendatari amb uns estudis, un treball determinat o un projecte concret.”
Destaquem els principals aspectes del contracte de temporada de la mà d’Àlex Vázquez:
Fiança de 2 mensualitats
Els contractes de temporada es regeixen en la seva totalitat mitjançant acord entre les parts amb l’excepció de la fiança, que s’estableix segons l’article 36 de la LAU. Es tracta, per tant, d’un import de 2 mensualitats, que el propietari haurà d’ingressar posteriorment a l’INCASOL.
Durada no definida
En els contractes de temporada la durada no està definida. S’ha de concretar mitjançant acord entre propietari i llogater, amb la qual cosa podria existir, perfectament, un contracte de temporada per un període de 18 mesos.
Fiscalitat similar amb dues excepcions
La fiscalitat del lloguer de temporada és la mateixa que la del lloguer habitual exceptuant les deduccions. Tant propietaris com arrendataris no podran beneficiar-se de les deduccions vinculades a l’arrendament d’un habitatge habitual.
Pel que fa al pagament de l’ITPO (Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, modalitat transmissions patrimonials oneroses), la base imposable que s’ha de declarar segons l’Agència Tributària de Catalunya serà la quantitat total de la renda a satisfer per tota la durada de l’arrendament. “Aquest tipus de contractes no estan exempts del pagament de l’impost –segons Àlex Vázquez- per no ser considerat un arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent.”
Certificació energètica només en alguns casos
Com en l’habitatge habitual, el propietari està obligat a facilitar al llogater el Certificat d’Eficiència Energètica (CEE) de l’immoble exceptuant aquells casos en que l’habitatge es llogui per un període inferior a 4 mesos a l’any.
Anterior