La campanya de la renda 2018-2019 ha donat el tret de sortida i els contribuents tenen, des del 2 d'abril, tres mesos per a presentar les declaracions a través de la web de l'Agència Tributària i la seva aplicació mòbil. També a partir del 14 de maig, podran realitzar la declaració de la renda de manera presencial amb cita prèvia.
Encara que es tracta d'un procés que es repeteix cada any i els contribuents compten amb l'esborrany que elabora l'Agència Tributària, la declaració de la renda genera molts dubtes a l'hora de comprovar les dades fiscals i les deduccions i reduccions que s'han de tenir en compte. Té l'obligació un propietari d'un habitatge en lloguer de declarar les rendes obtingudes? Què succeeix en els casos d'impagament per part de l'inquilí? Quines despeses pot deduir-se el propietari?
Repassem els aspectes més importants a tenir en compte a la declaració de la renda per a un propietari d'un habitatge en lloguer:
DECLARACIÓ DE LA RENDA PER A ARRENDADORS
Els propietaris d'habitatges arrendats tenen l'obligació de declarar les rendes obtingudes amb el seu lloguer dins del concepte de Rendiments del capital immobiliari. Per a realitzar el càlcul del rendiment que s'ha de tributar, als ingressos obtinguts se li han de restar les despeses deduïbles i aplicar-li les reduccions pertinents.
En el cas que es tracti d'una propietat compartida, cada copropietari haurà de declarar en funció del seu coeficient de participació a la propietat. Si es tracta d'un usdefruit (dret pel qual una persona pot usar els béns d'una altra i gaudir der els seus beneficis), l'usufructuari haurà de ser qui declari els ingressos obtinguts pel lloguer de l'immoble, quedant lliure el nus propietari des d'un punt de vista fiscal.
EN CAS D'IMPAGAMENTS
L'arrendador té l'obligació de declarar els ingressos del lloguer encara que l'arrendatari no hagi pagat la renda. “No obstant això –explica l’Alex Vázquez, director del Departament d'Administració de Lloguers de Forcadell– la normativa permet deduir el no-ingrés a través del concepte Saldo de dubtós cobrament”. Aquesta deducció es pot realitzar en el cas que es compleixi algun d'aquests dos supòsits:
Que hagin transcorregut més de sis mesos entre la primera reclamació i el 31 de desembre.
Que l'arrendatari es declari en situació de concurs.
No obstant això, en els casos en els quals s'hagi interposat una demanda de desnonament per impagament de lloguer, no s'aplica la regla dels sis mesos, atès que tant el llançament com la finalització del contracte es realitzen per mandat judicial, i són prova suficient per a considerar el saldo de dubtós cobrament.
DEDUCCIONS DEL LLOGUER
El propietari d'un habitatge en lloguer pot deduir-se totes aquelles despeses relacionades amb l'habitatge. “És recomanable –explica l’Alex Vázquez- reunir tota la informació relativa a l'habitatge abans de presentar la declaració de la renda i, sobretot, haver conservat totes les factures corresponents”. El propietari pot deduir-se les següents despeses:
Despeses de comunitat
Despeses d'administració
Derrames
Interessos de la hipoteca
Interessos i despeses de finançament en el cas que el propietari hagi comprat els mobles i els electrodomèstics de l'habitatge a terminis
Impostos i taxes de l'immoble (IBI, taxa d'escombraries…)
Despeses de conservació i reparació com pintura, arranjament d'instal·lacions, etcètera
Assegurances de la llar i de garantia de cobrament de lloguers
Amortització de l'immoble, comptabilitzant el 3% del major dels següents valors: valor d'adquisició de l'immoble o valor de la construcció
Les despeses ocasionades per la formalització de l'arrendament, subarrendament, cessió o constitució de drets i els de defensa de caràcter jurídic relatius als béns, drets o rendiments.
REDUCCIÓ DEL 60%
Els propietaris poden aplicar una reducció general del 60% sobre el rendiment net que hagin rebut del lloguer, que és la diferència entre els ingressos del lloguer i les despeses deduïbles. No obstant això, aquesta reducció només la podran aplicar aquells propietaris que hagin formalitzat un contracte d'arrendament d'habitatge per a un domicili habitual, no sent aplicable als contractes de temporada o als d'ús diferent d'habitatge.
“És important no confondre les deduccions amb les reduccions, -explica Alex Vázquez-. Si bé tots dos beneficis fiscals redueixen la tributació dels contribuents, les deduccions s'apliquen sobre la quota imposable i les reduccions sobre la base imposable, sobre el rendiment net”.
Anterior