Menú
En què el podem ajudar?
FORCADELL i la Universitat de Barcelona (UB) han presentat aquest matí en roda de premsa l’Informe del Mercat Immobiliari, Actualitat i Perspectives 2025. Entre les principals conclusions, aquest informe diagnostica una situació de boom al mercat residencial de venda nacional, descartant l’existència d’una bombolla immobiliària.
L’estudi destaca una conjuntura diferent de la del 2007, desestimant motius econòmics i immobiliaris que justifiquin una bombolla. La banca és avui molt més prudent i el crèdit hipotecari previst per al 2025 arribarà als 85.000 milions d’euros, un 50 % menys que el 2006 en termes nominals. A més, els dipòsits de famílies i empreses superen els crèdits concedits, fet que reflecteix un sistema financer equilibrat. A això s’hi afegeix un superàvit econòmic proper al 4 % del PIB i l’expectativa que el BCE redueixi els tipus d’interès, configurant un escenari d’estabilitat que descarta una caiguda abrupta de preus i vendes.
Així mateix, el fort increment del preu de l’habitatge respon a una escassa oferta, i no pas a una elevada demanda, sense indicis d’un augment significatiu de la primera ni d’una desaparició sobtada de la segona. La conclusió és que ens trobem davant d’un boom immobiliari que es perllongarà, com a mínim, fins a l’últim trimestre de 2027, amb un trasllat massiu dels joves (menors de 40 anys) del mercat de lloguer al de compra.
Aquesta i altres conclusions de l’anàlisi han centrat l’acte de presentació als mitjans realitzat avui a càrrec d’Ivan Vaqué, CEO de FORCADELL, i del Dr. Gonzalo Bernardos, professor titular d’Economia de la UB i Director del Màster d’Assessoria, Gestió i Promoció Immobiliària de la UB.
1) Es descarta l’existència d’una nova bombolla immobiliària, mentre que el que viu el mercat és un boom des del segon trimestre de 2024. Aquest boom immobiliari continuarà al conjunt del país durant el 2026 i es perllongarà, com a mínim, fins a l’últim trimestre de 2027.
2) El 2026, el preu de l’habitatge augmentarà aproximadament un 8 % i les vendes al voltant del 7,5 %.
3) L’any vinent, les transaccions arribaran a les 850.000 unitats, és a dir, es vendran 60.000 habitatges més que l’any anterior. Serà la tercera xifra més alta de la història, només superada pel 2005 (901.574) i el 2006 (955.186).
4) La venda d’immobles de segona mà tornarà a marcar un rècord per segon any consecutiu, en assolir les 765.000 unitats.
5) Els principals impulsors del mercat tornaran a ser l’escassetat i l’elevat cost del lloguer, un import de l’arrendament superior al de la quota hipotecària, una gran estabilitat laboral, un augment del salari real, un tipus d’interès hipotecari reduït i un increment del crèdit concedit per la banca.
6) Hi haurà un fort increment de les compres d’habitatges per part de menors de 40 anys. En aquestes operacions, l’escàs estalvi dels joves serà compensat per les aportacions dels progenitors. De fet, el 2026 tindrà lloc el traspàs de capital de pares a fills més gran de la història del nostre país.
7) El topall de lloguers no està generant contenció de preus. A Barcelona, la seva aplicació implicaria reduccions superiors al 25 % en molts casos, però el mercat amb prou feines ha registrat ajustos, ja que molts contractes continuen vigents o part de l’oferta s’ha destinat al lloguer de temporada.
8) L’oferta d’habitatges de lloguer ha disminuït notablement en els darrers anys. Els propietaris s’enfronten a més riscos i menor rendibilitat, entre els quals hi ha la impossibilitat de desnonar inquilins vulnerables i la voluntat d’imposar controls de lloguer. Al mateix temps, l’Administració gairebé no incrementa la construcció de nous habitatges, amb una mitjana anual de només 2.484 unitats entre el 2019 i el 2024, fet que contribueix a mantenir l’escassetat al mercat.
9) A Barcelona, el lloguer de temporada s’ha convertit en una alternativa creixent al lloguer convencional. Aquesta dinàmica respon a dos factors excepcionals: la població flotant elevada i el control de preus. El trasllat d’habitatges del lloguer habitual al temporal permet esquivar els límits establerts pels actuals topalls de lloguer, encara que a la majoria de ciutats espanyoles el seu ús continua sent limitat a causa de la baixa demanda.
10) El control de lloguers ha eliminat l’avantatge que històricament tenien els inquilins antics, que pagaven increments menors que els nous per tenir cura de l’habitatge i mantenir una bona relació amb el propietari. Ara, els límits de preu afecten per igual les renovacions i els nous contractes, esborrant aquesta deferència.
11) L’augment dels habitatges d’ús turístic (HUT) no és una de les causes de l’encariment del lloguer en els darrers anys. Segons l’INE, el maig de 2025 es comptabilitzaven 381.037 HUT a Espanya, cosa que representa només l’1,43 % del total d’habitatges i el 7,01 % del parc en règim de lloguer. Aquest pes tan reduït fa inviable atribuir-los un paper determinant en l’increment del preu mitjà del lloguer, que en l’última dècada ha augmentat un 94,7 %.
12) L’enduriment fiscal sobre les HUT podria reduir-ne l’oferta, però difícilment augmentarà el parc de lloguer convencional. La majoria d’aquests immobles es vendran o passaran al lloguer de temporada, atès el seu atractiu per a treballadors i estudiants desplaçats, la menor rendibilitat del lloguer tradicional i el temor dels propietaris a impagaments o desnonaments prolongats.
13) El mercat immobiliari terciari espanyol s’aproxima al 2026 sobre una base sòlida, encara que amb reptes específics segons el segment. El sector logístic manté la seva fortalesa estructural, les oficines avancen cap a models més flexibles i eficients, i els locals comercials consoliden la seva recuperació sota noves dinàmiques de consum.
14) El mercat logístic espanyol conserva una dinàmica sòlida marcada per la descentralització cap a àrees perifèriques, on la disponibilitat de sòl i els costos més competitius afavoreixen nous desenvolupaments. L’activitat inversora intensa i les previsions de tancament de múltiples carteres a curt termini confirmen la confiança del capital en aquest segment.
15) L’escassetat de producte de qualitat en ubicacions prime anticipa una lleugera pressió a l’alça sobre les rendes, consolidant el sector logístic com un dels més resilients i estratègics del mercat immobiliari corporatiu.
16) En el segment d’oficines, l’augment de trasllats amb ampliació de superfície observat el 2025 podria marcar un punt d’inflexió, evidenciant una reactivació de la demanda d’espais més grans i una tornada progressiva al model presencial.
17) A Barcelona, el repte serà mantenir la tendència de reducció de la disponibilitat d’oficines observada durant l’exercici actual, especialment al 22@ i al centre. A Madrid, s’espera la continuïtat del cicle positiu, amb una contractació anual superior als 500.000 m².
18) El mercat de locals comercials a Barcelona ha mostrat una reactivació sostinguda al llarg de 2025, tant en lloguer com en venda i, sobretot, en inversió. La demanda s’ha tornat més especialitzada, prioritzant l’eficiència operativa, la visibilitat i la flexibilitat contractual.
19) El local físic continuarà sent un element estratègic el 2026, no només com a punt de venda, sinó també com a peça clau de la logística urbana i de l’experiència de marca.
Newsletter